La pedagogia dl bosch.

Savun che le bosch pîta tröpes oportunités de descovrida y de aprendimënt. Três nüsc sënsc tolunse sö tröpes sensaziuns y impresciuns. L’odëi, l’sintí l’tof, le pié ite cun les mans, se dëida da descovrì la natöra incër nos ia y da ciafé tröpes informaziuns. Três le laur tl grup unse spo la poscibilité da se baraté fora informaziuns, da gní coriusc y da imparé adöm en gröm de cosses nöies. Tl bosch pón lauré sön i ciamps de formaziun dles sciënzes naturales, dla matematica, dl movimënt, dl lingaz y dles relaziuns soziales.

Bele da d’altonn fora é i mituns y les mitans dla scolina jüs plö iadi te bosch. Ai á albü dassën ligrëza da podëi descovrí la contrada, da cöi sö vigni sort de materiai interessanc y da odëi i pici tiers che vîr te chësc ambiënt cun sües pedies y sües chegores.  Alaleria ai albü la poscibilité da porvé fora sües forzes y süa balanza. Ai á podü lascé lëdia süa fantasia: i ciüc deventâ insciö tambürli, sön chi che an podô soné cun bachëc y de pici büsc deventâ tanes dla olp o de atri tiers. Deboriada se á i pici fat de beles coes, te chëles che ai á podü se senté jö düc adöm a se la ciacolé, a ascuté stories o a se bëir en bun tê, canche al ê plö frëit. Düc canc, pici y gragn á daidé para. Mâ cun la forza de deplö, jêra da stracé adarlerch de gran rames.  Se daidé l’un cun l’ater por arjunje en fin coletif, á porté pro a renforzé le spirit de grup y la sozialité, valurs che al dé da incö á na gran valuta. I mituns y les mitans á ince podü fá sö na picera ciasa de rames, cî che á comporté gran fadies da les taié jö y da les mët adöm. Un en grup de mituns y mitans á ince ponsé al bëgnester di tiers dl bosch: ai ti á arjigné ca na bela coa de föies ai igli. Três n’atra aziun él gnü realisé na pista de scorzes y rames, por fá bordoré jö la cogora. Cun un en grup an finamai orü passé te bosch düt le danmisdé fina che al ê da jí indô derevers a ciasa. Chësc por n’edema alalungia.  Tratan chîsc dis se á düc tut para le ruchsoch cun val da mangé y da bëire. En valgünes  umes é spo jüdes te scolina a tó la marëna y ti l’à portada söl post. Mituns y mitans â na gran fan, dô döt le laur che ai â albü tratan le danmisdé. Ai podô insciö marené en cumpagnia y alalergia. Y savun düc che deboriada é döt miú!Savun che le bosch pîta tröpes oportunités de descovrida y de aprendimënt. Três nüsc sënsc tolunse sö tröpes sensaziuns y impresciuns. L’odëi, l’sintí l’tof, le pié ite cun les mans, se dëida da descovrì la natöra incër nos ia y da ciafé tröpes informaziuns. Três le laur tl grup unse spo la poscibilité da se baraté fora informaziuns, da gní coriusc y da imparé adöm en gröm de cosses nöies. Tl bosch pón lauré sön i ciamps de formaziun dles sciënzes naturales, dla matematica, dl movimënt, dl lingaz y dles relaziuns soziales. 
Bele da d’altonn fora é i mituns y les mitans dla scolina jüs plö iadi te bosch. Ai á albü dassën ligrëza da podëi descovrí la contrada, da cöi sö vigni sort de materiai interessanc y da odëi i pici tiers che vîr te chësc ambiënt cun sües pedies y sües chegores.  Alaleria ai albü la poscibilité da porvé fora sües forzes y süa balanza. Ai á podü lascé lëdia süa fantasia: i ciüc deventâ insciö tambürli, sön chi che an podô soné cun bachëc y de pici büsc deventâ tanes dla olp o de atri tiers. Deboriada se á i pici fat de beles coes, te chëles che ai á podü se senté jö düc adöm a se la ciacolé, a ascuté stories o a se bëir en bun tê, canche al ê plö frëit. Düc canc, pici y gragn á daidé para. Mâ cun la forza de deplö, jêra da stracé adarlerch de gran rames.  Se daidé l’un cun l’ater por arjunje en fin coletif, á porté pro a renforzé le spirit de grup y la sozialité, valurs che al dé da incö á na gran valuta. I mituns y les mitans á ince podü fá sö na picera ciasa de rames, cî che á comporté gran fadies da les taié jö y da les mët adöm. Un en grup de mituns y mitans á ince ponsé al bëgnester di tiers dl bosch: ai ti á arjigné ca na bela coa de föies ai igli. Três n’atra aziun él gnü realisé na pista de scorzes y rames, por fá bordoré jö la cogora. Cun un en grup an finamai orü passé te bosch düt le danmisdé fina che al ê da jí indô derevers a ciasa. Chësc por n’edema alalungia.  Tratan chîsc dis se á düc tut para le ruchsoch cun val da mangé y da bëire. En valgünes  umes é spo jüdes te scolina a tó la marëna y ti l’à portada söl post. Mituns y mitans â na gran fan, dô döt le laur che ai â albü tratan le danmisdé. Ai podô insciö marené en cumpagnia y alalergia. Y savun düc che deboriada é döt miú!